Tossa al punt de mira

lunes 12 de octubre de 2009

FRUITS DE TARDOR

Tardor, fulles seques, bolets i castanyes.
Sant Grau, l’Aplec i el final de la temporada.
Renovades sensacions, olors i sabors.
Sant Narcís obligada visita a Girona, fires.
Colors torrats, marrons, verds i vermells.
Tot Sants, panellets i record als morts.
Tardor, serenor, pluja vent i fred.

domingo 23 de agosto de 2009

ECCE TERRA

.......ECCE TERRA.......
espectacle de dansa contemporànea

Per què limitar-nos a una sola estació si sabem que n'existeixen més?.

Primavera, perdut mirant un cel pintat de blau on es pengen els núvols per a l'ull del poeta, colors i transparències.
Una brisa suau acaricia.

Estiu, relaxat en una pàgina que es deleix per la paraula, que parla d’un tema que és etern, filosofia de vida.
El sol calenta i il•lumina.

Tardor, allà la mar, propera, contemplant el temporal d’un mon a través d'una porta oberta en una casa sense sostre.
La pluja es desprèn, humida.

Hivern, des de l’atalaia sona la cançó, a la recerca d'una veu que és silenciosa i freda, que curt ha estat el dia!.
La terra ha dibuixat el camí.

VITALIS

Tanco els ulls i quan els obro em regales un mar, una muntanya, un pi verd florit...
Creuem amb espais oberts una infinitat de formes definides
que es mostren individuals i, alhora, col·lectives.
Tot existeix, tot s'interrelaciona, com tu, com jo.
Estem d'acord per a explicar l'art... no existeixo sense tu.

Ens hem inspirat en la terra de la COSTA BRAVA, elaborant una peça escènica de dansa:
l'art com a via d'expressió del que transcorre i apareix en aquesta terra.
Investiguem sobre tot allò que poden ser les diferents estacions de la terra catalana.

Ballarines: Cristina Cabo i Lorenza di Calogero.

lunes 22 de junio de 2009

BALADRES

FLORS DE BALADRE

I
Ara la mar té la remor
del teu camí de baladres
que ahir a la fosca suau
em retallava els teus dies
en un retorn de gira-sols
tot surant-nos la pena blava
al bell mig de les frisances.

domingo 24 de mayo de 2009

DONES D'ABANS

Ara deu fer uns cinquanta anys a les dones tossenques no els hi durava massa la manicura. Oskar Zugel, extraordinari pintor i artista, ens deixa mostra del seu geni plasmant en aquestes fotografies, que son patrimoni de tots els tossencs,el treball de les dones remendedores, dones tirant l’art o de sa sonsera i dones rentant la roba a sa riera de Tossa.
El Diari de Girona regalava una postal de les dones de Tossa rentant a la riera, la postal ha estat comentada al menys en dues columnes d’opinió. El treball de les nostres àvies era força més que només rentar la roba

jueves 21 de mayo de 2009

ROSES

Es por culpa de una hembra
que me estoy volviendo loco.
No puedo vivir sin ella,
pero con ella tampoco.

Y si de este mal de amores
yo me fuera pa la tumba,
a mi no me mandéis flores,
que como dice esta rumba:

Quise cortar la flor
más tierna del rosal,
pensando que de amor
no me podría pinchar,
y mientras me pinchaba
me enseñó una cosa
que una rosa es una rosa es una rosa...

Y cuando abrí la mano
y la dejé caer
rompieron a sangrar
las llagas en mi piel
y con sus pétalos
me las curó mimosa
que una rosa es una rosa es una rosa...

Pero cuanto más me cura,
al ratito más me escuece,
porque amar es el empiece
de la palabra amargura.

Una mentira y un credo
por cada espina del tallo,
que injertándose en los dedos
una rosa es un rosario.

Quise cortar la flor
más tierna del rosal,
pensando que de amor
no me podría pinchar,
y mientras me pinchaba
me enseñó una cosa
que una rosa es una rosa es una rosa...

Y cuando abrí la mano
y la dejé caer
rompieron a sangrar
las llagas en mi piel
y con sus pétalos
me las curó mimosa
que una rosa es una rosa es una rosa...